Les platges de Sant Pere Pescador formen part d'una extensa barra litoral que anticament tenia la seva zona interior coincidents amb la zona d'unió i desembocadura de diferents braços fluvials del Ter i el Fluvià. D'aquell paisatge encara es conserven retalls de zones humides, depressions i antics espais inundables que ajuden a explicar la singularitat d'aquest tram de costa. La dinàmica de la sorra està fortament condicionada pel vent.

Predominen els vents de component nord, especialment la Tramuntana, encara que també intervenen els vents tèrmics, tan apreciats per aquells que practiquen kitesurf i windsurf, i episodis de vent de component sud.

Quan es produeix una tramuntanada intensa i perllongada durant més d'un dia, es poden mobilitzar grans quantitats de sorra seca i formar-se dunes transversals que són espectaculars. Si posteriorment canvien les direccions del vent, aquestes dunes poden evolucionar cap a formes més complexes, d'aspecte barcanoide.

Aquest paisatge, però, és extremadament dinàmic. Un temporal d'hivern prou intens pot erosionar o fins i tot arrasar per complet el sistema dunar format durant els mesos anteriors. La sorra remoguda pel rompiment de les ones torna a dipositar-se sobre la platja i, quan s'asseca, queda novament exposada a l'acció de la Tramuntana. Així es reinicia el cicle de transport, acumulació i formació de noves dunes.

Aquesta alternança entre vent, onatge, humitat i sorra genera un sistema de dunes efímeres, en constant transformació. És precisament aquesta mobilitat, capaç de construir i esborrar el paisatge en poques setmanes, la que converteix les platges de Sant Pere Pescador en un entorn litoral especialment singular.